Bona tarda, a totes i a tots!

Em dic Ana Mesquida i començo les pràctiques al Servei de Capacitació Laboral de la Fundació Drissa. Abans d’aprofundir concretament en les expectatives de les pràctiques, m’agradaria contextualitzar-vos el perquè he decidit fer-les a aquest àmbit en concret.

Al llarg de la meva experiència acadèmica, majoritàriament, he contemplat la tendència a estudiar i aprofundir més els contextos d’educació formal, concretament a l’escola. Però, on queda tota l’altra manera d’entendre i fer educació, d’acompanyar i transmetre i compartir els diversos processos d’aprenentatge? A parer meu, l’educació està en totes les parts i contextos de la nostra vida; aprenem de les relacions interpersonals, familiars i socials; en la comunitat, en la feina i en la vida quotidiana.  Considero rellevant, com a futures psicopedagogues, conèixer i indagar en tots els àmbits possibles d’intervenció per adquirir una visió global i sistèmica de qualsevol procés d’intervenció i acompanyament psicopedagògic. Per aquest motiu, he decidit fer les pràctiques en un context d’educació no formal, concretament a la Fundació Drissa (Girona), una entitat sense ànim de lucre enfocada a l’acompanyament de persones amb diagnòstic en salut mental a través de dues línies: l’habitatge i el treball.

En aquest punt, m’agradaria descobrir quin és el paper de la psicopedagogia en un servei de capacitació laboral, de quina manera pot complementar-ne l’acompanyament i què puc aportar jo, a partir dels meus coneixements obtinguts al llarg d’aquest màster, a aquesta entitat. M’agradaria observar com els coneixements teòrics es converteixen en pràctica i com conceptes que hem treballat a l’aula es transmeten en contextos reals. Al mateix temps, fer la reflexió que la pràctica, a vegades, també ens obliga a qüestionar i ampliar el que s’ha après fins a dies d’avui.

Durant aquestes pràctiques, m’interessaria comprendre què s’ha de tenir en compte en els processos de capacitació laboral i de recerca de feina. Sota aquesta premissa, m’han sorgit les següents preguntes: com viu el procés de capacitació la pròpia persona i què es pretén treballar amb ella? Quines estratègies s’utilitzen per acompanyar-la? De quina manera s’adapta el procés a les característiques i necessitats de cada persona? Quins recursos externs complementen i faciliten aquests processos? S’estableix alguna relació amb empreses del territori? Com es treballa la sensibilització vers la salut mental en l’entorn laboral? Sota aquesta premissa, em genera interès conèixer si existeixen reticències per part del mercat laboral vers la contractació de persones amb diagnòstic en salut mental i quin paper té l’estigma en els processos de selecció.

Finalment, voldria observar les diferents formes de funcionar de l’equip professional del servei, ja que penso que abordar problemes de salut mental requereix d’una mirada àmplia i conscient, ja no només de la persona que s’està acompanyant, sinó del seu propi context. Així doncs,  m’agradaria conèixer les perspectives de les professionals, a més d’observar la manera de coordinar-se per donar una resposta ajustada a les necessitats de la persona.

Per tant, la meva intenció durant les pràctiques, no és només observar el què es fa; sinó com es fa, entendre per què es fa, i intentar aportar el meu granet de sorra al servei des d’una vessant psicopedagògica.

Dit això… Us aniré informant de com avança aquesta experiència professional,

Bon cap de setmana!

Bones, companyes!

Fa unes setmanes vaig iniciar les meves pràctiques a la Fundació Prodis, una entitat destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental, paràlisi cerebral o trastorn de l’espectre autista (TEA).

Durant la primera tarda vaig tenir l’oportunitat de conèixer les diferents professores i la meva tutora del centre. Em van explicar quines serien les meves tasques i què faria al llarg d’aquests pròxims mesos. També vaig poder compartir amb elles algunes de les propostes i activitats que m’agradaria desenvolupar. La rebuda va ser molt agradable i em vaig sentir molt ben acollida des del primer moment, fet que considero important per començar aquesta experiència amb confiança i motivació.

Les primeres sessions em van permetre conèixer diferents formacions que s’imparteixen al centre. Vaig començar assistint a una classe de FPO Dual sobre comunicació en l’àmbit empresarial i administratiu. Em va semblar molt interessant conèixer aquesta modalitat de formació subvencionada pel SOC, en què els participants combinen la formació teòrica amb pràctiques remunerades en empreses. Durant el descans de la tarda vaig aprofitar per parlar amb els participants i explicar-los quin seria el meu paper com a psicopedagoga dins l’aula i de quina manera els podria acompanyar. També vaig voler escoltar les seves opinions, inquietuds i aquells aspectes que consideraven que es podrien millorar. D’aquestes converses va sorgir una qüestió que em va cridar especialment l’atenció: la manca de cohesió entre els membres del grup. Alguns participants expressaven que els hi agradaria tenir més relació entre ells i sentir-se més units, però no sabien ben bé com aconseguir-ho. La professora també m’havia traslladat aquesta inquietud, de manera que vaig començar a pensar en possibles propostes per treballar la cohesió grupal. Entre les idees que vaig plantejar hi havia fer dinàmiques de grup, activitats de role-playing o jocs de taula que afavorissin la interacció. També vaig considerar important aprofitar els moments de descans per fomentar les converses i facilitar que es coneguessin millor, especialment tenint en compte les diferències d’edat que hi havia entre els participants. La professora va valorar molt positivament aquestes propostes i vam coincidir en la importància de treballar aquest aspecte. 

Aquesta primera situació em va fer reflexionar sobre la importància de no centrar la intervenció psicopedagògica únicament en els continguts formatius, sinó també en les relacions que s’estableixen dins del grup. Considero que sentir-se part d’un grup, tenir confiança amb els companys i disposar d’un espai on compartir inquietuds són aspectes que també poden influir en el benestar i en el procés d’aprenentatge dels participants.

Els dies següents vaig assistir a una altra formació de FPO Dual, en aquest cas d’informàtica, on els participants havien de crear la seva pròpia pàgina web. Es tractava d’un grup diferent del primer i, novament, la rebuda va ser molt bona. Vaig poder col·laborar amb ells i ajudar-los en tot allò que estava al meu abast. Aquesta experiència em va permetre començar a familiaritzar-me amb les diferents dinàmiques de les aules i amb les necessitats que poden sorgir en contextos formatius diversos. Finalment, vaig assistir a una tercera formació de FPO Dual, aquesta vegada adreçada a persones sense discapacitat i centrada en la inserció laboral de persones amb discapacitat. Aquesta classe em va agradar especialment. Des del primer dia vaig connectar molt bé tant amb la professora com amb els participants. Em van interessar molt els continguts que s’hi treballaven i, per aquest motiu, vaig demanar a la meva tutora del centre si seria possible assistir-hi tots els dilluns. La proposta va tenir molt bona acollida i em va fer especial il·lusió poder tenir continuïtat en aquest grup. A més de l’interès personal i professional que em desperta aquesta formació, considero que assistir-hi de manera continuada em pot aportar molt de cara al TFM i al desenvolupament del pràcticum. Durant les primeres sessions vaig començar a detectar algunes qüestions relacionades amb la intel·ligència artificial (IA) que em van fer reflexionar sobre les dificultats que poden sorgir en aquest àmbit i sobre com es podrien abordar des d’una perspectiva psicopedagògica. Crec que serà una bona oportunitat per aprofundir en aquestes qüestions, observar les necessitats que es presentin i valorar possibles propostes de millora.

En definitiva, aquestes primeres setmanes estan sent molt enriquidores. Em sento molt ben acollida i acompanyada per l’equip professional, i això m’està permetent implicar-me i participar amb confiança en les diferents activitats. També m’està agradant especialment poder començar a identificar necessitats reals dins les aules i pensar en possibles maneres d’intervenir-hi. Crec que aquest és un dels aprenentatges més importants que m’emporto fins ara: entendre que la psicopedagogia implica observar, escoltar, detectar necessitats i construir propostes conjuntament amb les persones que formen part del context. Tinc moltes ganes de continuar aprenent i descobrir tot el que em poden aportar aquests mesos, tant a nivell personal com professional.

Primera tarda superada!

Ahir, dilluns 26 d’octubre, vaig començar oficialment les pràctiques al SIS Capicua de Torredembarra! Va ser una primera tarda per conèixer la dinàmica del servei i, sobretot, començar a familiaritzar-me amb els infants i adolescents que acompanyaré durant aquests mesos.

La tarda va començar amb una estona de preparació amb l’equip, en què vam parlar sobre l’organització de les hores de pràctiques. Després, vaig conèixer els dos grups amb què treballaré: el de petits, format per infants d’educació infantil i primer de primària, i el de grans, amb infants de quart, cinquè i sisè de primària.

Amb el grup de petits, vam començar amb l’estona de berenar i joc lliure, que també es va aprofitar per acabar les carpetes personals. Després de les presentacions, vam iniciar una activitat sobre la recepta dels panellets. Els infants havien d’identificar i pintar els ingredients necessaris per elaborar-los. Com que aquesta primera part va ocupar més temps del previst, vam deixar per a una altra sessió l’activitat de pintar i ordenar els passos de la recepta. Abans d’acabar, vam recordar que dimecres faríem una activitat familiar per elaborar panellets.

Entre els dos grups hi ha una estona de canvi que em va permetre observar un altre aspecte important del servei: el contacte amb les famílies, tant en les arribades com en les recollides dels infants.

Amb el grup de grans, després de l’arribada i una estona de joc lliure, vam parlar de l’activitat familiar de dimecres, en què elaborarem panellets monstruosos. Alguns infants van expressar dubtes sobre la possibilitat que les seves famílies hi poguessin assistir. També vam reprendre l’activitat de les sopes de lletres que havien començat la setmana anterior, resolent les que havien creat els companys i companyes.

En conjunt, aquest primer dia m’ha permès començar a conèixer els infants i adolescents i observar com s’organitza el dia a dia del servei. També m’ha ajudat a entendre que la intervenció socioeducativa no consisteix només a preparar activitats, sinó que implica adaptar-se als ritmes, les necessitats i les inquietuds que van sorgint.

Marxo d’aquest primer dia amb moltes ganes de continuar coneixent el servei i aprenent de les experiències que vagi vivint. Això tot just acaba de començar!

Hola a tothom!

Soc la Blanca! Aquest semestre tinc l’oportunitat de realitzar el Pràcticum a la Fundació Prodis, una entitat que treballa en l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental, paràlisi cerebral o trastorn de l’espectre autista (TEA).

He començat aquesta experiència amb molta curiositat i ganes de descobrir tot allò que hi ha darrere de la intervenció psicopedagògica en aquest context. M’interessa especialment conèixer com es treballa per donar resposta a les necessitats de cada persona, quins recursos i estratègies s’utilitzen i quin paper tenen els professionals en l’acompanyament dels seus processos d’aprenentatge i desenvolupament.

En el meu cas, compagino el màster amb la feina d’orientadora i prospectora laboral, fet que m’ha permès conèixer diferents realitats i acompanyar persones en els seus itineraris d’inserció laboral. Per això, espero que les pràctiques em permetin ampliar els coneixements que ja tinc, descobrir altres perspectives d’intervenció i relacionar els continguts treballats durant el màster amb situacions reals del dia a dia professional.

Més enllà dels coneixements teòrics, m’agradaria aprendre de l’experiència dels professionals de l’entitat, observar com afronten els diferents reptes que sorgeixen en la seva tasca i reflexionar sobre què significa intervenir des d’una mirada psicopedagògica. Crec que també serà una bona oportunitat per identificar els meus punts forts i aquells aspectes en què encara puc millorar.

Afronto aquesta etapa amb il·lusió i amb la voluntat d’aprofitar al màxim tot el que em pugui aportar. Espero que, al final del Pràcticum, pugui mirar enrere i reconèixer no només els coneixements que he adquirit, sinó també com aquesta experiència m’ha ajudat a créixer professionalment i a construir la meva pròpia manera d’entendre la psicopedagogia.

Hola a tothom!

Després d’uns quants intercanvis de correus electrònics, finalment vam concretar una primera trobada presencial al SIS Capicua de Torredembarra. Aquesta visita va ser una primera presa de contacte amb el servei i em va permetre conèixer les professionals i començar a situar-me en el context en què desenvoluparé les pràctiques.

Durant la reunió, em van explicar com s’organitzen els diferents grups, quins espais utilitzen, com es gestiona el funcionament del dia a dia i quines activitats s’hi duen a terme. Aquesta primera aproximació em va ajudar a fer-me una idea de l’organització del servei i de la tasca socioeducativa que s’hi realitza.

De cara als pròxims mesos, m’interessa especialment observar com les professionals acompanyen els infants i adolescents, quines estratègies utilitzen i com adapten les activitats a les necessitats dels diferents grups. També espero poder relacionar aquestes experiències amb els aprenentatges del màster i aprofundir en el funcionament de la intervenció socioeducativa més enllà de l’àmbit escolar.

Aquesta primera trobada m’ha servit per començar a conèixer el servei i afrontar amb més ganes aquesta nova etapa. Ara sí, el següent pas és dilluns: començo les pràctiques! Amb molta il·lusió i curiositat per descobrir el dia a dia del Capicua, aprendre de les professionals i aprofitar al màxim aquesta experiència.

Ja he completat els meus primers quatre dies de pràctiques a la Fundació Catalonia Creactiva a Vilassar de Dalt i les primeres sensacions no poden ser més positives i enriquidores. Tot i que ja coneixia el centre i mantenia una molt bona relació amb l’equip, la manera de relacionar-nos ha canviat substancialment: abans pràcticament només ens veiem de passada pels passadissos, mentre que ara treballo directament amb ells en el dia a dia i compartim espais de reflexió, disseny i coordinació.

Aquest canvi de dinàmica, passar de veure’ns de passada a formar part activa de l’equip de treball des de la meva feina de monitora i el rol de pràctiques, ha estat molt fluid, i m’han facilitat l’accés a totes les eines i informació des del primer minut.

El diari de treball dels primers quatre dies ha estat el segment:

– Dia 1. Presa de contacte i marc teòric-metodològic: Vam començar realitzant un primer esborrany sobre el projecte de pràctiques. Vam tenir una reunió clau on se’m va explicar a fons quina és la feina real del psicopedagog a la fundació i vam aprofundir en la planificació centrada en la persona (PCP). A més, vaig iniciar la cerca de dades demogràfiques i d’entorn per contextualitzar la meva intervenció.

– Dia 2. Inclusió i xarxa comunitària al barri: Vaig estar contactant i treballant amb instituts i entitats del barri per fomentar la inclusió real dels nois i noies de la fundació en la vida comunitària, participant en iniciatives locals com les colles de sardanes i les colles geganteres.

– Dia 3. Treball conjunt amb psicologia i elaboració de recursos: Vaig compartir jornada amb el psicòleg del centre, qui em va ensenyar la seva feina des de la visió i l’abast psicològic. Durant el dia vaig elaborar sistemes de suport visual utilitzant pictogrames d’ARASAAC, creant un plafó de tasques domèstiques adaptat per als nois del Centre Ocupacional.

– Dia 4. Coordinació interinstitucional i impuls de l’autonomia: Avui he estat parlant novament amb l’institut per definir una temàtica de treball conjunt amb els nois de la fundació que promogui la seva autonomia i apoderament, i estem mirant de coordinar les dates per dur-ho a terme.

El repte més gran d’aquests dies ha estat fer l’exercici conscient de «canviar de barret». Com a monitora, la meva atenció està centrada principalment en l’acompanyament dels usuaris al C.O., el seu benestar diari i la resolució de situacions pràctiques sobre el terreny.

Ara, en situar-me en el rol de psicopedagoga en formació, he hagut de fer un pas enrere per adoptar una mirada més analítica i contextual:

Algunes preguntes que ens fem són:

– Quines estructures (com la PCP o els plafons d’ARASAAC) afavoreixen realment l’autonomia i autodeterminació de les persones usuàries?

– Com s’articulen els marcs teòrics de l’accessibilitat cognitiva i l’atenció basada en la persona en la pràctica quotidiana del centre?

– Quines oportunitats de connexió amb l’entorn comunitari (com les escoles i entitats culturals del municipi) podem potenciar i consolidar?

Sobre el balanç inicial i sensacions, estic molt contenta i motivada amb aquesta arrancada.

Integrar-me de ple en el treball diari amb un equip amb qui ja tenia bona sintonia facilita molt la comunicació i el treball en xarxa. Veure com les accions de suport visual i la coordinació comunitària tenen un impacte directe en els nois em reafirma en la importància de la nostra professió.

Afronto les pròximes setmanes amb moltes ganes de continuar recollint dades i evidències per començar a elaborar l’anàlisi de necessitats del context.

Seguim!!

Hola a tothom!

Ara sí, començo una nova etapa del màster universitari en Psicopedagogia: el Pràcticum. Afronto aquest període amb molta il·lusió i ganes d’aprendre, ja que representa una oportunitat per apropar-me a la realitat professional, posar en pràctica els coneixements que he anat adquirint al llarg del màster i continuar construint la meva mirada com a futura psicopedagoga.

Durant aquest semestre realitzaré les pràctiques al Capicua – Servei d’Intervenció Socioeducativa de Torredembarra, un servei que ofereix acompanyament socioeducatiu a infants i adolescents, amb l’objectiu d’afavorir el seu desenvolupament personal i social. Aquest context em permetrà conèixer de prop una realitat educativa que va més enllà de l’àmbit escolar i comprendre la importància de l’entorn familiar, social i comunitari en els processos de desenvolupament i aprenentatge.

L’elecció d’aquest centre té, però, un component personal important. Tot i que actualment ja no visc a Torredembarra, soc del poble i hi mantinc un vincle especial. Per això, poder realitzar les pràctiques en aquest municipi em feia especial il·lusió, ja que em permet tornar a un entorn que forma part de la meva trajectòria personal i, alhora, conèixer des d’una perspectiva professional una realitat socioeducativa del territori.

El SIS Capicua està situat dins del recinte del Patronat Antoni Roig, un espai que acull diverses entitats del poble, com ara l’escola d’adults, l’escola de música i l’agrupament escolta Els Salats. Precisament, aquest darrer espai té un significat especial per a mi, ja que en vaig formar part des de petita, primer com a participant i, més endavant, com a monitora i coordinadora, fins fa aproximadament sis o vuit anys.

Durant aquella etapa, l’agrupament va compartir espais i algunes activitats amb el SIS, fet que em va permetre tenir-hi un primer contacte des d’un rol molt diferent del que tindré ara. Aquella experiència va contribuir al meu interès per l’educació no formal i em va permetre descobrir el valor educatiu dels espais de lleure, de l’acompanyament i de les relacions que s’estableixen fora de l’entorn escolar. Per aquest motiu, tornar ara al mateix recinte des de la perspectiva d’una estudiant de Psicopedagogia em genera una motivació especial. És una oportunitat per retrobar-me amb un espai significatiu de la meva trajectòria i continuar aprenent des d’una mirada diferent.

Pel que fa a les meves expectatives, m’agradaria conèixer de prop com es concreta la intervenció socioeducativa en el dia a dia, quines estratègies utilitzen les professionals i com s’adapten les actuacions a les necessitats dels infants i adolescents. També espero aprofundir en la importància del treball amb les famílies, la coordinació entre professionals i el treball en xarxa amb els diferents agents de l’entorn.

Començo aquesta etapa amb la voluntat de connectar els coneixements adquirits al màster amb la pràctica professional, desenvolupar noves eines i competències i aprendre de les experiències que vagi vivint. Espero que aquest procés m’ajudi a ampliar la meva mirada psicopedagògica, tant professionalment com personalment.

Així doncs, enceto aquest recorregut amb moltes ganes de descobrir, observar i reflexionar sobre tot allò que m’aporti aquesta experiència, que aniré compartint en aquest blog.

La meva arribada al Centre Obert Capicua de Torredembarra ha estat molt positiva. M’he sentit molt ben acollit i he començat les pràctiques amb il·lusió i ganes de conèixer el funcionament del centre i les persones que hi participen. Durant les tardes dels dijous, de 16.00 a 20.00 h, estic amb dos grups d’edats diferents, i això em permet començar a familiaritzar-me amb la dinàmica del centre.

El primer grup és el d’adolescents de primer i segon d’ESO, format habitualment per uns setze infants. La seva benvinguda va ser molt agradable, ja que em van presentar els seus noms i em van facilitar el primer contacte amb el grup. Les sessions comencen asseguts en rotllana, compartint com els ha anat el dia, abans de passar a les activitats. Una de les propostes que estem fent és preparar un guió per a un vídeo que es publicarà a les xarxes socials del centre, en què els mateixos adolescents explicaran les activitats que han fet durant el mes i hi posaran la veu en off. Quan queda temps, també poden avançar els deures escolars.

Després participo en les sessions del grup de mitjans, format per uns vint infants de tercer i quart de primària. La dinàmica inicial també consisteix a seure en rotllana i explicar com ha anat el dia. Entre les activitats que hem fet hi ha una sopa de lletres relacionada amb els hàbits saludables. M’està agradant conèixer les diferents propostes que es duen a terme amb cada grup i començar a familiaritzar-me amb el dia a dia del centre.

Aquests primers dies m’estan permetent apropar-me a la realitat de l’educació no formal des d’una perspectiva més pràctica. Em sento motivat per continuar aprenent, observar com es desenvolupen les sessions i conèixer millor la tasca dels professionals. Tot just estic començant, però valoro molt positivament la rebuda i considero que aquesta bona primera impressió m’ajuda a afrontar les pròximes sessions amb confiança i ganes de continuar aprenent.

Ja ens trobem en la segona setmana de pràctiques i, de moment, l’experiència està sent molt positiva. A més, tinc la sort de compartir aquesta etapa amb una companya del màster de la UOC, aspecte que esta resultant reconfortant per a poder compartir impressions, dubtes i reflexionar sobre tot allò que anem observant i descobrint.

Un dels aspectes que més valore d’aquests primers dies és que la nostra tutora siga la directora dels Tallers d’Ocupació. Això ens està oferint l’oportunitat de conéixer els diferents espais i serveis, com també d’apropar-nos als tres grups que hi ha actualment: enrajoladors/es, informàtics/es i obra. A més, hem arribat pràcticament a l’última etapa dels Tallers, que finalitzen al febrer, i ara estan treballant el tema de la Igualtat en el Món Laboral. En aquest context, els tres grups han visionat la pel.lícula En tierra de hombres i, posteriorment, han participat en un debat sobre els temes que hi apareixen. Ja abans de començar, la nostra tutora ens havia avançat que seria una activitat interessant per a conéixer els participants, perquè, encara que tots partirien de la mateixa pel.lícula, les seues reflexions i aportacions serien diferents. I així ha sigut! M’ha fet pensar en com les experiències personals, els interessos i les vivències de cadascú influeixen en la manera d’interpretar una mateixa situació. Per això, més enllà del contingut de la pel.lícula, crec que aquests debats han sigut una bona oportunitat per a tindre una primera presa de contacte amb els grups d’una manera natural, escoltant-los i observant com participaven, quins temes els despertaven més interés i com es relacionaven entre ells i elles. A més, també ens ha permés començar a percebre que, darrere de cada perfil professional, hi ha persones amb trajectòries, circumstàncies i necessitats diferents que cal tindre en compte.

D’altra banda, després de cada jornada, la directora ens ha anat aportant informació sobre les situacions personals dels participants i, hem pogut compartir amb ella les nostres impressions i reflexionar sobre allò que havíem observat. Aquest espai de conversa està sent especialment enriquidor, perquè ens ajuda a relacionar el que veiem amb una mirada psicopedagògica més àmplia i a entendre que, per acompanyar les persones, no n’hi ha prou amb conéixer la seua situació actual, sinó també tindre en compte la importància de comprendre el seu context i els factors que poden influir en el seu procés.

Encara ens queda molt per descobrir, però aquests primers dies m’estan ajudant a entendre que una importantíssima part de la nostra tasca consisteix, precisament, a saber mirar més enllà del que és evident. I crec que començar per escoltar, observar i conéixer les persones és una bona manera de fer-ho,