Educar, acompanyar i orientar: més enllà de l’escola
Bona tarda, a totes i a tots!
Em dic Ana Mesquida i començo les pràctiques al Servei de Capacitació Laboral de la Fundació Drissa. Abans d’aprofundir concretament en les expectatives de les pràctiques, m’agradaria contextualitzar-vos el perquè he decidit fer-les a aquest àmbit en concret.
Al llarg de la meva experiència acadèmica, majoritàriament, he contemplat la tendència a estudiar i aprofundir més els contextos d’educació formal, concretament a l’escola. Però, on queda tota l’altra manera d’entendre i fer educació, d’acompanyar i transmetre i compartir els diversos processos d’aprenentatge? A parer meu, l’educació està en totes les parts i contextos de la nostra vida; aprenem de les relacions interpersonals, familiars i socials; en la comunitat, en la feina i en la vida quotidiana. Considero rellevant, com a futures psicopedagogues, conèixer i indagar en tots els àmbits possibles d’intervenció per adquirir una visió global i sistèmica de qualsevol procés d’intervenció i acompanyament psicopedagògic. Per aquest motiu, he decidit fer les pràctiques en un context d’educació no formal, concretament a la Fundació Drissa (Girona), una entitat sense ànim de lucre enfocada a l’acompanyament de persones amb diagnòstic en salut mental a través de dues línies: l’habitatge i el treball.
En aquest punt, m’agradaria descobrir quin és el paper de la psicopedagogia en un servei de capacitació laboral, de quina manera pot complementar-ne l’acompanyament i què puc aportar jo, a partir dels meus coneixements obtinguts al llarg d’aquest màster, a aquesta entitat. M’agradaria observar com els coneixements teòrics es converteixen en pràctica i com conceptes que hem treballat a l’aula es transmeten en contextos reals. Al mateix temps, fer la reflexió que la pràctica, a vegades, també ens obliga a qüestionar i ampliar el que s’ha après fins a dies d’avui.
Durant aquestes pràctiques, m’interessaria comprendre què s’ha de tenir en compte en els processos de capacitació laboral i de recerca de feina. Sota aquesta premissa, m’han sorgit les següents preguntes: com viu el procés de capacitació la pròpia persona i què es pretén treballar amb ella? Quines estratègies s’utilitzen per acompanyar-la? De quina manera s’adapta el procés a les característiques i necessitats de cada persona? Quins recursos externs complementen i faciliten aquests processos? S’estableix alguna relació amb empreses del territori? Com es treballa la sensibilització vers la salut mental en l’entorn laboral? Sota aquesta premissa, em genera interès conèixer si existeixen reticències per part del mercat laboral vers la contractació de persones amb diagnòstic en salut mental i quin paper té l’estigma en els processos de selecció.
Finalment, voldria observar les diferents formes de funcionar de l’equip professional del servei, ja que penso que abordar problemes de salut mental requereix d’una mirada àmplia i conscient, ja no només de la persona que s’està acompanyant, sinó del seu propi context. Així doncs, m’agradaria conèixer les perspectives de les professionals, a més d’observar la manera de coordinar-se per donar una resposta ajustada a les necessitats de la persona.
Per tant, la meva intenció durant les pràctiques, no és només observar el què es fa; sinó com es fa, entendre per què es fa, i intentar aportar el meu granet de sorra al servei des d’una vessant psicopedagògica.
Dit això… Us aniré informant de com avança aquesta experiència professional,
Bon cap de setmana!
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el Educar, acompanyar i orientar: més enllà de l’escola