Bones, companyes!

Fa unes setmanes vaig iniciar les meves pràctiques a la Fundació Prodis, una entitat destinada a l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental, paràlisi cerebral o trastorn de l’espectre autista (TEA).

Durant la primera tarda vaig tenir l’oportunitat de conèixer les diferents professores i la meva tutora del centre. Em van explicar quines serien les meves tasques i què faria al llarg d’aquests pròxims mesos. També vaig poder compartir amb elles algunes de les propostes i activitats que m’agradaria desenvolupar. La rebuda va ser molt agradable i em vaig sentir molt ben acollida des del primer moment, fet que considero important per començar aquesta experiència amb confiança i motivació.

Les primeres sessions em van permetre conèixer diferents formacions que s’imparteixen al centre. Vaig començar assistint a una classe de FPO Dual sobre comunicació en l’àmbit empresarial i administratiu. Em va semblar molt interessant conèixer aquesta modalitat de formació subvencionada pel SOC, en què els participants combinen la formació teòrica amb pràctiques remunerades en empreses. Durant el descans de la tarda vaig aprofitar per parlar amb els participants i explicar-los quin seria el meu paper com a psicopedagoga dins l’aula i de quina manera els podria acompanyar. També vaig voler escoltar les seves opinions, inquietuds i aquells aspectes que consideraven que es podrien millorar. D’aquestes converses va sorgir una qüestió que em va cridar especialment l’atenció: la manca de cohesió entre els membres del grup. Alguns participants expressaven que els hi agradaria tenir més relació entre ells i sentir-se més units, però no sabien ben bé com aconseguir-ho. La professora també m’havia traslladat aquesta inquietud, de manera que vaig començar a pensar en possibles propostes per treballar la cohesió grupal. Entre les idees que vaig plantejar hi havia fer dinàmiques de grup, activitats de role-playing o jocs de taula que afavorissin la interacció. També vaig considerar important aprofitar els moments de descans per fomentar les converses i facilitar que es coneguessin millor, especialment tenint en compte les diferències d’edat que hi havia entre els participants. La professora va valorar molt positivament aquestes propostes i vam coincidir en la importància de treballar aquest aspecte. 

Aquesta primera situació em va fer reflexionar sobre la importància de no centrar la intervenció psicopedagògica únicament en els continguts formatius, sinó també en les relacions que s’estableixen dins del grup. Considero que sentir-se part d’un grup, tenir confiança amb els companys i disposar d’un espai on compartir inquietuds són aspectes que també poden influir en el benestar i en el procés d’aprenentatge dels participants.

Els dies següents vaig assistir a una altra formació de FPO Dual, en aquest cas d’informàtica, on els participants havien de crear la seva pròpia pàgina web. Es tractava d’un grup diferent del primer i, novament, la rebuda va ser molt bona. Vaig poder col·laborar amb ells i ajudar-los en tot allò que estava al meu abast. Aquesta experiència em va permetre començar a familiaritzar-me amb les diferents dinàmiques de les aules i amb les necessitats que poden sorgir en contextos formatius diversos. Finalment, vaig assistir a una tercera formació de FPO Dual, aquesta vegada adreçada a persones sense discapacitat i centrada en la inserció laboral de persones amb discapacitat. Aquesta classe em va agradar especialment. Des del primer dia vaig connectar molt bé tant amb la professora com amb els participants. Em van interessar molt els continguts que s’hi treballaven i, per aquest motiu, vaig demanar a la meva tutora del centre si seria possible assistir-hi tots els dilluns. La proposta va tenir molt bona acollida i em va fer especial il·lusió poder tenir continuïtat en aquest grup. A més de l’interès personal i professional que em desperta aquesta formació, considero que assistir-hi de manera continuada em pot aportar molt de cara al TFM i al desenvolupament del pràcticum. Durant les primeres sessions vaig començar a detectar algunes qüestions relacionades amb la intel·ligència artificial (IA) que em van fer reflexionar sobre les dificultats que poden sorgir en aquest àmbit i sobre com es podrien abordar des d’una perspectiva psicopedagògica. Crec que serà una bona oportunitat per aprofundir en aquestes qüestions, observar les necessitats que es presentin i valorar possibles propostes de millora.

En definitiva, aquestes primeres setmanes estan sent molt enriquidores. Em sento molt ben acollida i acompanyada per l’equip professional, i això m’està permetent implicar-me i participar amb confiança en les diferents activitats. També m’està agradant especialment poder començar a identificar necessitats reals dins les aules i pensar en possibles maneres d’intervenir-hi. Crec que aquest és un dels aprenentatges més importants que m’emporto fins ara: entendre que la psicopedagogia implica observar, escoltar, detectar necessitats i construir propostes conjuntament amb les persones que formen part del context. Tinc moltes ganes de continuar aprenent i descobrir tot el que em poden aportar aquests mesos, tant a nivell personal com professional.