Hola a tothom!

Ara sí, començo una nova etapa del màster universitari en Psicopedagogia: el Pràcticum. Afronto aquest període amb molta il·lusió i ganes d’aprendre, ja que representa una oportunitat per apropar-me a la realitat professional, posar en pràctica els coneixements que he anat adquirint al llarg del màster i continuar construint la meva mirada com a futura psicopedagoga.

Durant aquest semestre realitzaré les pràctiques al Capicua – Servei d’Intervenció Socioeducativa de Torredembarra, un servei que ofereix acompanyament socioeducatiu a infants i adolescents, amb l’objectiu d’afavorir el seu desenvolupament personal i social. Aquest context em permetrà conèixer de prop una realitat educativa que va més enllà de l’àmbit escolar i comprendre la importància de l’entorn familiar, social i comunitari en els processos de desenvolupament i aprenentatge.

L’elecció d’aquest centre té, però, un component personal important. Tot i que actualment ja no visc a Torredembarra, soc del poble i hi mantinc un vincle especial. Per això, poder realitzar les pràctiques en aquest municipi em feia especial il·lusió, ja que em permet tornar a un entorn que forma part de la meva trajectòria personal i, alhora, conèixer des d’una perspectiva professional una realitat socioeducativa del territori.

El SIS Capicua està situat dins del recinte del Patronat Antoni Roig, un espai que acull diverses entitats del poble, com ara l’escola d’adults, l’escola de música i l’agrupament escolta Els Salats. Precisament, aquest darrer espai té un significat especial per a mi, ja que en vaig formar part des de petita, primer com a participant i, més endavant, com a monitora i coordinadora, fins fa aproximadament sis o vuit anys.

Durant aquella etapa, l’agrupament va compartir espais i algunes activitats amb el SIS, fet que em va permetre tenir-hi un primer contacte des d’un rol molt diferent del que tindré ara. Aquella experiència va contribuir al meu interès per l’educació no formal i em va permetre descobrir el valor educatiu dels espais de lleure, de l’acompanyament i de les relacions que s’estableixen fora de l’entorn escolar. Per aquest motiu, tornar ara al mateix recinte des de la perspectiva d’una estudiant de Psicopedagogia em genera una motivació especial. És una oportunitat per retrobar-me amb un espai significatiu de la meva trajectòria i continuar aprenent des d’una mirada diferent.

Pel que fa a les meves expectatives, m’agradaria conèixer de prop com es concreta la intervenció socioeducativa en el dia a dia, quines estratègies utilitzen les professionals i com s’adapten les actuacions a les necessitats dels infants i adolescents. També espero aprofundir en la importància del treball amb les famílies, la coordinació entre professionals i el treball en xarxa amb els diferents agents de l’entorn.

Començo aquesta etapa amb la voluntat de connectar els coneixements adquirits al màster amb la pràctica professional, desenvolupar noves eines i competències i aprendre de les experiències que vagi vivint. Espero que aquest procés m’ajudi a ampliar la meva mirada psicopedagògica, tant professionalment com personalment.

Així doncs, enceto aquest recorregut amb moltes ganes de descobrir, observar i reflexionar sobre tot allò que m’aporti aquesta experiència, que aniré compartint en aquest blog.

La meva arribada al Centre Obert Capicua de Torredembarra ha estat molt positiva. M’he sentit molt ben acollit i he començat les pràctiques amb il·lusió i ganes de conèixer el funcionament del centre i les persones que hi participen. Durant les tardes dels dijous, de 16.00 a 20.00 h, estic amb dos grups d’edats diferents, i això em permet començar a familiaritzar-me amb la dinàmica del centre.

El primer grup és el d’adolescents de primer i segon d’ESO, format habitualment per uns setze infants. La seva benvinguda va ser molt agradable, ja que em van presentar els seus noms i em van facilitar el primer contacte amb el grup. Les sessions comencen asseguts en rotllana, compartint com els ha anat el dia, abans de passar a les activitats. Una de les propostes que estem fent és preparar un guió per a un vídeo que es publicarà a les xarxes socials del centre, en què els mateixos adolescents explicaran les activitats que han fet durant el mes i hi posaran la veu en off. Quan queda temps, també poden avançar els deures escolars.

Després participo en les sessions del grup de mitjans, format per uns vint infants de tercer i quart de primària. La dinàmica inicial també consisteix a seure en rotllana i explicar com ha anat el dia. Entre les activitats que hem fet hi ha una sopa de lletres relacionada amb els hàbits saludables. M’està agradant conèixer les diferents propostes que es duen a terme amb cada grup i començar a familiaritzar-me amb el dia a dia del centre.

Aquests primers dies m’estan permetent apropar-me a la realitat de l’educació no formal des d’una perspectiva més pràctica. Em sento motivat per continuar aprenent, observar com es desenvolupen les sessions i conèixer millor la tasca dels professionals. Tot just estic començant, però valoro molt positivament la rebuda i considero que aquesta bona primera impressió m’ajuda a afrontar les pròximes sessions amb confiança i ganes de continuar aprenent.