Durant aquestes primeres setmanes de pràctiques al Centre Mèdic Barberà he pogut conèixer millor el funcionament del Servei de Salut Mental i Psicopedagogia, l’equip professional i les característiques dels infants, adolescents i famílies que hi són atesos.

El centre compta amb una trajectòria de més de 35 anys i disposa d’un equip multidisciplinari format per professionals de diferents àmbits, com la psicologia, la neuropsicologia, la psiquiatria, la logopèdia i la reeducació psicopedagògica. Aquesta diversitat professional permet abordar les necessitats dels infants i adolescents des d’una perspectiva global, tenint en compte tant els aspectes relacionats amb l’aprenentatge i el desenvolupament com els emocionals i conductuals.

A través de l’observació de les sessions i de les converses amb la tutora de pràctiques, he pogut identificar diferents àrees de treball, especialment relacionades amb l’atenció i la concentració, les funcions executives, l’organització, l’autonomia, la lectoescriptura i la regulació emocional. També he pogut observar la importància de l’orientació a les famílies i de la coordinació amb els centres educatius i altres professionals de la xarxa.

Un dels aspectes que m’ha cridat especialment l’atenció és la dificultat que, en alguns casos, pot suposar establir pautes compartides amb les famílies i mantenir una coordinació fluida amb els referents educatius. Aquesta qüestió m’ha portat a plantejar la necessitat de reforçar l’acompanyament familiar, facilitant eines i estratègies pràctiques que ajudin les famílies a comprendre millor les dificultats dels seus fills i filles i a donar-hi resposta en el dia a dia.

Per aprofundir en aquesta qüestió, i amb el vistiplau de la tutora, he elaborat i administrat un qüestionari breu a les famílies. La intenció és conèixer directament la seva percepció, identificar quins aspectes els generen més dificultats i saber quin tipus d’orientació o suport consideren més útil. D’aquesta manera, la detecció de necessitats no es basarà únicament en la mirada dels professionals, sinó que també incorporarà la veu de les famílies.

Aquest procés m’està ajudant a entendre que detectar necessitats no consisteix simplement a identificar dificultats, sinó a conèixer el context, escoltar els diferents agents implicats i analitzar quins aspectes es poden millorar. També m’ha permès valorar la importància del treball interdisciplinari i de la col·laboració entre família, escola i servei per afavorir una intervenció coherent i ajustada a cada infant o adolescent.

A partir d’aquesta primera anàlisi, la línia de treball que considero més rellevant per al següent repte és el disseny d’una proposta d’orientació i acompanyament a les famílies. Aquesta proposta es concretarà un cop s’hagin recollit i analitzat les respostes dels qüestionaris i s’hagin contrastat les necessitats identificades amb la tutora.

Us adjunto la presentació del meu centre de pràctiques.

Continuem!

Olga López