Ja ens trobem en la segona setmana de pràctiques i, de moment, l’experiència està sent molt positiva. A més, tinc la sort de compartir aquesta etapa amb una companya del màster de la UOC, aspecte que esta resultant reconfortant per a poder compartir impressions, dubtes i reflexionar sobre tot allò que anem observant i descobrint.

Un dels aspectes que més valore d’aquests primers dies és que la nostra tutora siga la directora dels Tallers d’Ocupació. Això ens està oferint l’oportunitat de conéixer els diferents espais i serveis, com també d’apropar-nos als tres grups que hi ha actualment: enrajoladors/es, informàtics/es i obra. A més, hem arribat pràcticament a l’última etapa dels Tallers, que finalitzen al febrer, i ara estan treballant el tema de la Igualtat en el Món Laboral. En aquest context, els tres grups han visionat la pel.lícula En tierra de hombres i, posteriorment, han participat en un debat sobre els temes que hi apareixen. Ja abans de començar, la nostra tutora ens havia avançat que seria una activitat interessant per a conéixer els participants, perquè, encara que tots partirien de la mateixa pel.lícula, les seues reflexions i aportacions serien diferents. I així ha sigut! M’ha fet pensar en com les experiències personals, els interessos i les vivències de cadascú influeixen en la manera d’interpretar una mateixa situació. Per això, més enllà del contingut de la pel.lícula, crec que aquests debats han sigut una bona oportunitat per a tindre una primera presa de contacte amb els grups d’una manera natural, escoltant-los i observant com participaven, quins temes els despertaven més interés i com es relacionaven entre ells i elles. A més, també ens ha permés començar a percebre que, darrere de cada perfil professional, hi ha persones amb trajectòries, circumstàncies i necessitats diferents que cal tindre en compte.

D’altra banda, després de cada jornada, la directora ens ha anat aportant informació sobre les situacions personals dels participants i, hem pogut compartir amb ella les nostres impressions i reflexionar sobre allò que havíem observat. Aquest espai de conversa està sent especialment enriquidor, perquè ens ajuda a relacionar el que veiem amb una mirada psicopedagògica més àmplia i a entendre que, per acompanyar les persones, no n’hi ha prou amb conéixer la seua situació actual, sinó també tindre en compte la importància de comprendre el seu context i els factors que poden influir en el seu procés.

Encara ens queda molt per descobrir, però aquests primers dies m’estan ajudant a entendre que una importantíssima part de la nostra tasca consisteix, precisament, a saber mirar més enllà del que és evident. I crec que començar per escoltar, observar i conéixer les persones és una bona manera de fer-ho,